Pedro Martínez Quintanilla, un funcionari a la Girona del segle XIX / Lluís Buscató i Somoza
Buscató i Somoza, Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 53, núm. 241 (març-abril 2007), p. 38-43 : il. (Història) 
Notes.

Explotació, reglamentació i abolicionisme de la prostitució a Figueres entre 1882 i 1893 / Pau Subirós Bardera
Subirós Bardera, Pau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 123-145 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou anèx amb el reglament i llista de prostíbuls de Figueres.

Aquest article analitza les dues primeres dècades de la reglamentació de la prostitució a Figueres. La descentralització vigent durant la Restauració va permetre que les competències en aquest àmbit recaiguessin tant a les províncies com als ajuntaments, així que es van succeir períodes com el de la reglamentació provincial (1882-1889) o municipal (1889-1893). Figueres esdevingué un dels primers municipis de l'Estat a tenir una reglamentació de la prostitució pròpia (1889) durant aquest període. Així mateix, es fa especial esment a l'experiència abolicionista figuerenca (1892-1893). Aquest període va suposar una experiència única a tot l'Estat espanyol quan, assumint les competències respecte a la prostitució, l'Ajuntament va decretar l'abolició de la prostitució dins el terme municipal.

Les Imatges que van ridiculitzar un servei públic franquista / text: Josep Clara ; fotos: Salvador Bosch, Arxiu Històric de Girona
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 331 (març-abril 2022), p. 62-63 : il. (Història) 

Unes fotografies de Salvador Bosch van ser confiscades el 1961 per la Guàrdia Civil i multades pel Govern Civil.

Evitar "caballos de Troya" : las estructuras provinciales de poder del franquismo ante el resurgimiento del nacionalismo subestatal en Cataluña y el País Vasco (1960-1975) / Pau Casanellas Peñalver
Casanellas Peñalver, Pau


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 123 (2021) , p. 135-161 (Dosier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La instauració del franquisme va donar lloc a l'intent probablement més resolt de la història espanyola de anonadació de les llengües no castellanes i dels nacionalismes subestatals. Amb tot, a partir dels anys cinquanta i, especialment, seixanta, tant el catalanisme com el "vasquismo" van adquirir un notable impuls. La principal resposta de la dictadura va ser la repressió, però alguns dels seus sectors van propugnar una política d'un altre tipus que pogués atreure i capitalitzar tots dos moviments en benefici propi. S'analitzen en aquest article les propostes sobre la qüestió emanades dels òrgans provincials del Moviment i dels governs civils tant a Catalunya com al País Basc.

Alejandro de la Sota l'arquitecte del govern civil de Tarragona / Josep M. Buqueras Bach
Buqueras i Bach, Josep M.


En: 154126 Recull Miquel Melendres i Rué : (1905-1974). Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1995. p. 177-193

Periodistes sense carnet i aspirants a tenir-ne (1963) / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 51 (2020) , p. 489-500 : il (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant el franquisme, la professió periodística va estar sotmesa al control de les autoritats governatives. Només era considerat periodista el qui estava inscrit en un registre oficial, en el qual, a més dels qui s'havien graduat en l'Escola Oficial de Periodisme, hi figuraven també persones que aprovaven uns cursets intensius i d'altres que no tenien res a veure amb l'ofici, però sí amb posicions polítiques de l'administració. L'any 1963 una ordre del Ministeri d'Informació i Turisme va anunciar una concessió excepcional de carnets, la qual només afavorí uns quants. En aquest article, il·lustrem el cas amb els aspirants de les comarques gironines.

Circulars i bans contra el malparlar / Ramon Alberch i Fugueras
Alberch i Fugueras, Ramon


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 122 (1987) , p. 96-97 (La història quotidiana) 

Els Passis fronterers a la Cerdanya als anys 60 a través del fons del Govern Civil de Girona / Ariela House
House, Ariela


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 3 (2019) , p. 355-369 : il.
Notes a peu de pàgina.

Toma de posesión del nuevo Gobernador Civil y Jefe Provincial D. Victorino Anguera Sansó



En: Revista de Gerona. Girona, núm. 49 (1969) , p. 1-4 : il.

El Deporte en la provincia / por Gil Bonancia
Gil i Bonancia, Miquel


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 46 (1969) , p. 17-21 : il.
Bibliografia.

Toma de posesión del nuevo Gobernador Civil de la provincia, D. Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós / Gil Bonancia
Gil i Bonancia, Miquel


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 45 (1968) , p. 7-9 : il.
Bibliografia.

1962-1968, seis años de servicios a la provincia : Don Víctor Hellín Sol, pasa del Gobierno Civil de Gerona al de Baleares / J. Víctor Gay
Gay, Josep Víctor


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 45 (1968) , p. 28-43 : il.
Bibliografia.

Condecoraciones



En: Revista de Gerona. Girona, núm. 28 (1964) , p. 30-31 : il.

Inauguraciones en los pueblos gerundenses : en el XXV aniversario del Alzamiento Nacional han sido inaugurados en nuestra provincia importantes mejoras



En: Revista de Gerona. Girona, núm. 15 (1961) , p. 46-50 : il.

Inauguraciones en los pueblos gerundenses



En: Revista de Gerona. Girona, núm. 14 (1961) , p. 53-55 : il.

Estructures jurídico-polítiques de Lleida a la Primera Dècada de la Postguerra Civil / Sebastià Sala i Bonastre
Sala i Bonastra, Sebastià


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. XLIX (1991) , p. 225-236 (Dret) 

Inauguraciones en los pueblos gerundenses



En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 13 (1960) , p. 32-34 : il.

Fecundas jornadas de trabajo del Gobernador civil y el presidente de la Diputación en los pueblos de la Cerdanya : fueron inauguradas obras por valor de doce mllones de pesetas



En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 13 (1960) , p. 35-36 : il.

L'Enemic interior : l'aplicació de l'operació "Lucero" a la demarcació de girona (1974-1975) / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 58 (2017) , p. 421-448 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció del document: "Plan de Seguridad y Proteccíón. Provincia de Gerona. Julio 1974". Resums en català i anglès.

L'Operació "Lucero" va ser preparada, el 1974, per tal de garantir les previsions successòries a l'hora de la mort del general Franco i mostrar la fermesa del sistema en el manteniment de l'ordre públic. Preveia cinc situacions possibles: tres d'alarma, una d'excepció i, finalment, la proclamació de l'estat de guerra. El treball reporta i comenta l'aplicació de les directrius generals a la demarcació de Girona. El nostre pla de seguretat i protecció, que seguia les directrius de Presidència del Govern, fou elaborat pel Govern Civil amb la col·laboració de les forces d'ordre públic.

Desamortització i béns mobles : Girona 1835 / Jordi Bohigas i Maynegre, Lluís Buscató i Somoza
Bohigas i Maynegre, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 237-254 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Inclou annex. Resums en català i anglès.

La desamortització de Mendizábal de 1835 comportà la nacionalització dels béns del clergat regular i la seva posterior venda per cobrir el deute públic. No obstant això, des del primer moment, la legislació preveié la conservació d'un seguit d'objectes mobles: arxius, biblioteques, pintures i altres, útils a les ciències i a les arts. Aquests havien de ser recollits i catalogats, per passar posteriorment a formar els fons de museus i biblioteques provincials. Malauradament, el procés recol·lector fou caòtic i la major part d'aquests béns es perderen. En aquest treball estudiem breument el cas concret de la ciutat de Girona, que és un bon exemple de la forma amb què es dugué a terme aquesta tasca, la qual era confiada a les autoritats locals, que sovint estaven més preocupades per la situació política i social del país que no pas per recol·lectar objectes provinents de convents i monestirs. D'aquí que la desídia i deixadesa fossin la tònica general del procés.